La devesa és un ecosistema únic al món, un paisatge cultural i natural que s’estén principalment pel sud-oest de la península ibèrica. Aquest bosc clar d’alzines i suredes no és només un refugi de biodiversitat, sinó també el bressol on neix el autèntic pernil ibèric de gla. No obstant això, aquest paradís ecològic s’enfronta avui dia a una amenaça silenciosa però devastadora: el canvi climàtic.
Un equilibri ecològic en perill
L’equilibri de la devesa és delicat. Els arbres proporcionen l’aliment (la gla) i l’ombra; el bestiar (el porc ibèric) en manté el sotabosc net i fertilitza el sòl. Però en els darrers anys, l’augment global de les temperatures i, sobretot, la falta de pluges regulars estan alterant aquest cicle mil·lenari.
La sequera perllongada debilita les alzines, fent-les més vulnerables a malalties com «la seca», un fongs que destrueix les arrels i mata l’arbre en pocs mesos. Si les alzines emmalalteixen o moren, la capacitat de producció de gla disminueix dràsticament, posant en risc la viabilitat de la montanera, l’última fase de cria del porc ibèric.
El repte de la montanera moderna
La montanera té lloc entre els mesos d’octubre i març. Durant aquest temps, els porcs ibèrics han de pasturar lliurement per guanyar pes a base de glans i herba fresca. El canvi climàtic està provocant que les tardors siguin cada vegada més càlides i seques, retardant la caiguda de la gla i reduint la quantitat d’herba disponible.
Això té conseqüències directes sobre el producte final:
- Major desplaçament dels animals: En haver-hi menys densitat de gla, els porcs han de caminar molts més quilòmetres per alimentar-se. Tot i que l’exercici és bo per a la infiltració del greix, un excés de desgast calòric fa que triguin més a agafar el pes òptim.
- Reducció de la cabana ibèrica: En haver-hi menys recursos a la devesa, els ramaders es veuen obligats a reduir el nombre de porcs per hectàrea per garantir que els que hi ha rebin l’alimentació adequada que exigeix la normativa de l’ibèric.
- Scurçament de la temporada: La inestabilitat climàtica fa que el període ideal de montanera sigui cada cop més curt i impredictible.
Com s’adapta el sector de l’ibèric?
Davant d’aquest repte, productors i científics estan col·laborant per protegir el futur del sector. S’estan implementant tècniques de gestió forestal sostenible, com la reforestació amb exemplars d’alzines més resistents a la sequera, la millora de la retenció d’aigua al sòl mitjançant basses artificials i la cura minuciosa de la podala dels arbres per allargar-ne la vida útil. Consumir pernil ibèric de gla amb Denominació d’Origen també és una manera de donar suport econòmic a la conservació d’aquest paisatge forestal únic. Protegir la devesa és, en definitiva, protegir la nostra cultura gastronòmica.