Un país per assaborir. 15 plats de la gastronomia espanyola que has de provar

1. La truita de patates.

Una recepta molt simple i típica de tot Espanya. Es comenta que prové de Navarra, però la veritat és que no se li pot atribuir un lloc concret i podràs gaudir-ne en qualsevol lloc. Amb o sense ceba és el seu principal variant, i molt pràctica per gaudir a qualsevol hora del dia.Gastronomia espanyola

 

2. El gaspatxo d’Andalusia

Un altre dels fàcils i imprescindibles, aquesta sopa freda de tomàquet amb la que a molts guiris se’ls retorça la cara, però que a molts altres ens fa perdre el sentit, especialment en dies calorosos. A més del tomàquet, el cogombre, la ceba, l’oli d’oliva, all i pa, són els seus ingredients principals. Hi ha fins qui afegeix pebrot i últimament fins variant de síndria.

 

3. La paella valenciana

Des de la seva aparició, milers han estat les seves variacions. Depenent de la regió, es cuinen fins amb cargols. I dins de cada regió, cada mestre té el seu llibret, però sempre hi ha un ingredient que no falta mai a la paella: l’arròs. Mixta, de verdures, carn o marisc, hi ha paella per a tots els gustos i colors.

 

4. Migas a Terol

Les molles tenen com a ingredient base el pa. Consisteix en trossejar el pa i deixar-ho remullar durant algun temps, hi ha qui ho deixen tot un dia, amb una mica de sal. Després es fregeix amb oli i all, sense deixar de remoure perquè no s’enganxi a la paella. Se solen menjar acompanyades de xoriço rostit, sardines rostides, pebrots fregits o meló. L’important per a aquest plat és que sigui un pa amb bona escorça i la molla blanca i densa, gens dels que es consumeixen avui dia, que és pa congelat i enfornat.

 

5. Pop a la gallega

És un plat tradicional de Galícia i bàsic en la seva gastronomia, elaborat amb pop cuit sencer (generalment en olles de coure), un plat festiu en general. En alguns pobles s’assigna un diumenge de cada mes per a les polperes, sobretot a la província d’Orense, i elles el cuinen al carrer per a la gent que vulgui degustar-lo.

 

6. A Catalunya, escudella i carn d’olla

Un plat més contundent, se la pot considerar com a sopa amb carn a l’olla. L’escudella original inclou tres tipus de carn: porc, vedella i gallina, cuites en un brou de verdures. Es caracteritza especialment per usar en el bullit 1 pilota, una gran mandonguilla allargada que un cop cuita es talla a rodanxes per repartir-la, feta amb carn picada barrejada amb cansalada, ou batut, molla depan o pa ratllat, all i julivert, i que passa per farina i es daura una mica abans de ser cuita en l’aigua que donarà el brou.

 

7. La fabada asturiana

El bullit tradicional per excel·lència a Astúries, els ingredients principals són les fabes, embotits com xoriço i la botifarra asturiana, i amb porc. És un plat molt reconegut i es difon al llarg de tota la península. És un plat per hivern amb un gran volum calòric i greix; se serveix calent a l’hora de dinar.

 

8. Garrí segovià al forn

És un dels típics rostits castellans, que barreja la textura cruixent i torrada de la seva pell amb una carn sucosa. Va ser catalogat per la Junta de Castella i Lleó l’any 2002 dins de la categoria de Marca de Garantia. Les característiques úniques d’aquest aliment que el diferencien de la resta són l’alimentació de les mares, el seu pes, que oscil·la entre els 4,5 kg i els 6,5 kg, i la seva edat, que no ha d’excedir de tres setmanes.

 

9. Patates a la riojana

Les patates a la riojana són patates guisades amb xoriço i un sofregit de tomàquet, ceba, all i pebrot. Es prepara principalment amb patates, xoriço de cuinar, pebrots choriceros, pebre vermell i llorer. Una dada curiosa per la seva bona elaboració és que les patates s’han de trencar perquè deixin anar la fècula i la salsa sigui més contundent.

 

10. Cuit madrileny

Consisteix en un guisat l’ingredient principal són els cigrons i els secundaris, encara que amb gran protagonisme, diverses verdures, carns i cansalada de porc amb algun embotit. El seu origen és humil i era consumit inicialment per classes més baixes, arribant a poc a poc a l’alta societat per la seva inclusió en els menús dels restaurants. Amb gairebé 3 hores de preparació, el resultat és un sorprenent olla molt gustós.

 

11. El zarangollo murcià

De l’horta murciana, és un plat consistent en un remenat d’ou elaborat amb carbassó, ceba i patata. Tots els ingredients necessaris per a la seva preparació formen part de la varietat de productes vegetals de l’horta murciana. Tradicionalment la patata quedava fora dels ingredients, però amb el temps se li va anar incorporant.

 

12. Caldereta d’Extremadura

Un exquisit guisat de xai cuinat a foc lent i ple de sabor i tradició, ideal per gaudir en les celebracions de família. Solia ser un plat habitual de pastors i en l’actualitat s’ha convertit en una de les receptes més importants de la cuina extremenya. Per a la seva elaboració, és aconsellable utilitzar un animal no massa jove, perquè en tenir greix el plat resultarà més saborós i de millor consistència.

 

13.  Sopa d’all (Castella-la Manxa)

Fonamentalment castellana, la sopa d’all conté fonamentalment all, aigua, pa, pebre vermell, llorer, all i oli d’oliva i ou escalfat. Sopa d’origen humil i sotmès a múltiples variants depenent de l’economia de la família i els gustos del cuiner. En molts llocs d’Espanya es esmorzava amb un cafè begut a l’alba i un parell d’hores després, per mantenir les forces, es prenien les sopes d’all, generalment amb un o dos ous dins, que es cuinaven amb la calor de la sopa.

 

14. Marmitako basc

És un guisat mariner a força de bonic. Aquest plat deu el seu nom a la paraula marmita, que era el recipient en què originalment es preparava el marmitako a bord dels vaixells de pesca. Els seus principals ingredients són: bonic, patates i pebrot choricero.

 

15.  Ajoarriero navarrès

Com a plat en restaurants o com a tapa, el bacallà a l’ajoarriero és un dels plats que encasellen la gastronomia navarresa. El seu secret està en un bon bacallà, un tomàquet casolà cuinat molt a poc a poc i la cassola de fang, imprescindible. Una combinació d’ingredients que potencien el seu sabor i donen color al plat: tomàquet, all, ceba, pebrot vermell i verd, patata i bitxo. Un plat rodó, molt complet i que satisfà els paladars més exigents. Sol deixar-se un dia reposant, ja que diuen és més saborós.

Author: elpernilibericserra

Share This Post On
Real Time Analytics