Feliç any nou, amb la millor companyia!
Dic25

Feliç any nou, amb la millor companyia!

Desde l’equip de Jamonarium volem desitjarte una bona entrada de l’any 2018 i esperem que acabes el 2017 com es mereix: amb un bon ví i un bon pernil. Esperem que continues en nosaltres un any més, estarem encantats d’ajudar-te i d’aproparte una part menuda d’Espanya allá on sigues en Europa. Sense més, et desitjem un feliç i pròsper any nou!

Read More
Des de quan mengem torrons al nadal?
Dic06

Des de quan mengem torrons al nadal?

No hi ha aliment mes tradicional al Nadal que el torró. Ametllat, de xocolata, clàssic … i de molts tipus més. Encara que poc a poc s’està aconseguint que el torró es consumeixi durant tot l’any, com en gelats, sempre ha estat un referent nadalenc i les diferents festivitats que ho engloben. Com tantes coses de coneixem actualment, es creu que el torró té origen àrab i que va sorgir al voltant del segle XI. Però, alguna vegada us havíeu preguntat per què el consumim en Nadal, i des de quan? Els seus components són aliments que podríem consumir al llarg de l’any, però en canvi, el torró sols apareix a les nostres taules per Nadal. Per què? Queda’t si vols saber-ho. Hi ha diverses teories de perquè els torrons es consumeixen (o es solien consumir) al Nadal. En primer lloc, els ingredients que es solien utilitzar per confeccionar-ho eren molt costosos, pel que era molt car i es reservava per a consumir en ocasions especials. Encara que al principi el torró era un aliment sols per a aquells més adinerats, va acabar convertint-se en un substanciós menjar nadalenc. En segon lloc, altra de les teories que hi ha respecte al consum de torrons al Nadal és la següent: els agricultors no tenien feina durant els mesos més propers a Nadal i havien de guanyar-se la vida d’alguna manera. Coincidint que la temporada baixa dels agricultors es concentrava just abans de l’inici de l’hivern, es convertien en torroners de manera de temporal. Tot i que com ja hem dit, l’origen dels torrons data del segle XI, al nostre país va adquirir gran fama i popularitat al segle XV gràcies a la consolidació del cultiu de l’ametlla i el desenvolupament de l’apicultura. Això es va deure en part gràcies al clima de la península ibèrica, que va afavorir que es donessin els dos factors alhora. Ara que ja saps més sobre el producte estrella del Nadal, t’animem a que provis els nostres millors torrons. Si no et pots resistir a aquesta exquisidesa nadalenca, et recomanem provar els nostres torrons més clàssics de...

Read More
¿D’on ve el costum de la cistella de Nadal?
Nov17

¿D’on ve el costum de la cistella de Nadal?

Hi ha costums que conservem convençuts que són típiques d’aquesta terra i la cultura espanyola. Una tradició arrelada en aquestes dates és la d’obsequiar a clients, empleats o amics amb una cistella plena d’aliments i begudes. És la famosa i esperada «Cistella de Nadal». Però aquí convé recalcar que la tradició de regalar una cistella amb aliments ja era coneguda a l’època romana. L’anomenaven sportula perquè venia en una cistella d’espart o de vímet. Amb el temps, la paraulasportulaes va convertir en sinònim de regal o recompensa.   Al desembre, existia una sportula molt important que coincidia amb Saturnalia, en honor de Déu Saturn i que es celebrava amb sacrificis i un banquet públic. Aquesta festa era molt apreciada pel poble i es festejava al llarg de diversos dies fins al 25 de desembre. Durant aquestes festes, les cases es decoraven amb plantes i s’encenien espelmes. Els romans feien regals als amics i familiars, intercanviant les sportulas amb oliva, llorer, figues seques i altres aliments. El naixement del Sol Invictus simbolitzava el final d’un període fosc i el començament del període de llum, coincidint amb el solstici d’hivern i l’inici dels dies més llargs. Aquestes celebracions estaven tan arrelades que l’església cristiana va tenir molts problemes per acabar amb aquestes festes. No va haber altra opció que substituir el naixement del deu romá Sol Invictus  per el naixement de Jesús de Natzaret. Algunes de les costums nombrades anteriorment han sigut adaptades a la celebració cristiana que avui es coneix com Dia de Nadal. Per tant, el Nadal es una assimilació per part de l’església de les costums paganes, donant a la figura de Jesucrist el mateix caracter simbólic de renaixement que al Sol. Igual que antany, avui també aquestes dades ens animen a oferir regals per mantenir i reforçar els llaços que hem creat.   Donar una cestella amb bons aliments es una practica mes antiga del que pot pareixer. Ha cambiat de reflectir les bones relacions de la classe alta, mitja i baixa en l’antiga Roma a ser plenament acceptat per la societat. Esperem que continue practicant-se. Tots sabem que la generositat premia.   Si tens l’intenció de regalar una cestella de Nadal a familiars, amics o clients,  aquí estén les nostres propostes....

Read More
Paté i foie gras: Diferències i similituds
Nov03

Paté i foie gras: Diferències i similituds

A nosaltres ens encanten els aperitius, i a vosaltres? Sortir a prendre uns vins amb unes bones torrades o muntats d’alguna cosa és un dels millors plaers per al teu paladar. Amb l’arribada de la tardor i les diferents celebracions que venen, unes torrades o uns aperitius són una bona manera de rebre els teus convidats. El paté i el foie gras són dues idees recurrents a l’hora de servir aperitius i plats en els teus menjars. Però segurament et preguntaràs … ¿Paté o foie gras? És possible que sàpigues les diferències que hi ha entre els dos a grans trets, però són dos productes que són grans desconeguts a molts nivells. Si vols saber més sobre per quin dels dos productes decantar a l’hora de confeccionar els teus aperitius i plats, queda’t i t’ho expliquem tot, tot i tot. D’una banda, tenim el foie-gras. Aquest producte es confecciona utilitzant el fetge d’oca o ànec que ha estat prèviament sobrealimentat per a que el fetge de l’animal es desenvolupi tot el possible. Per a la seva elaboració, el fetge no es barreja amb altres aliments. Es tracta sols amb calor per a una major higiene, netejant-ho bé. Aquest menjar tan típic francès conté el doble de ferro que el paté i té un alt contingut en vitamina A, així que també ajudará a pujar les nostres defenses. D’altra banda, tenim el paté. Aquest producte es confecciona barrejant diferents ingredients i tipus de carn perque és un derivat de carn de diferents animals. Aquest producte per corrent que sembli no se li denomina amb el terme correcte, que seria «pasta» o «paté de fetge». Es confecciona amb barreja de carns, entre elles la de porc, també amb llet, farines, condiments i espècies. És ric en vitamina A, pel que és perfecte per als més petits de la casa. Per similars que semblin aquests dos menjars, hi ha grans diferències entre els dos. Sigui com sigui, els dos són perfectes per a qualsevol ocasió, a qualsevol època de l’any i per combinar amb qualsevol plat. Si vols provar el foie gras, aquí et recomanem aquest bloc de foie gras d’ànec natural de Más...

Read More
Com escollir la teua pernilera perfecta? Pernilera de pared o de taula?
Sep26

Com escollir la teua pernilera perfecta? Pernilera de pared o de taula?

Amb l’arribada de l’hivern, de les nombroses festivitats i de les festes de nadal, ens encanta disfrutar de pernils i altres productes de calitat. La qualitat del pernil pot arribar a dependre, en alguns casos, del tall que tingui el nostre pernil o espalla. Encara que sembli una cosa insignificant o una tonteria, la pernilera té un paper importantíssim. Es poden veure que hi ha diversos factors que afecten la qualitat i el tall del pernil, i entre ells està triar la pernilera correcta. És important triar una pernilera que s’adopti a les nostres necessitats, en la que puguem treballar còmodament el nostre pernil o paleta per evitar accidents i malgastar la nostra peça. Si estas pensant en regalar (o autoregalarte) una pernilera però no saps quina triar, queda’t amb nosaltres i t’ho explicarem. A l’hora de triar la nostra pernilera, és important tenir en compte una sèrie de factors influenciaran la nostra opció notablement. Són les següents: –Pes, forma i mides de la pernilera: Pel que fa a les pernileres, es important que tinguin bona estabilitat, i aquí estabilitat i pes són cosins germans. És important tenir l’espai suficient per a treballar amb la teua pernilera sense fer-te mal, que tinga un pes que li done estabilitat i que siga comoda per a treballar. –Ús que li vagis a donar: depèn de per a que vulguis la pernilera, et recomanarem un o l’altre. No et recomanaríem la mateixa pernilera si ets tallador de pernils professional i l’utilitzes tots els dies a la que et recomanaríem si l’utilitzes sols per a reunions familiars i festivitats senyalades. Si la vols per a ús professional, la història canvia bastant. –Agafament giratori/no giratori: L’agafament és una de les parts més importants de la pernilera, conjuntament amb la base. Si l’agafament és giratòri ens permetrà girar el pernil sense treure’l, cosa que li aporta bastant comoditat. –Base antilliscant: Quan es talla el pernil, no hi ha res més incòmode que la pernilera es mogui i que s’ens puga relliscar, per lo que es molt important que tinga elements antirelliscantsa la base com ventoses que ho aherisquen al banc de cuina. –Espai disponible: com hem explicat abans, l’espai de què disposis és un factor importantissim a l’hora d’escollir una pernilera. Això serà el factor que determinarà si se’t s’ajusta més una pernilera de pared o de taula. En definitiva, l’elecció de la teva pernilera es basará en l’espai que tingues on el treballarás i per a que vulgues utilitzarla (de manera doméstica, professional o les dues). Si tens espai, sempre és millor triar una pernilera de taula ja treballarás molt millor, més còmodament i...

Read More
Big Food uneix gastronomia i disseny en Matadero Madrid
Sep24

Big Food uneix gastronomia i disseny en Matadero Madrid

Pretenen donar un tomb al panorama gastronòmic madrileny i ho anuncien com el primer gran esdeveniment del país que uneix gastronomia i disseny, es diu Big Food i tindrà lloc els dies 25, 26 i 27 de setembre a Matadero Madrid. Segons l’organització, amb aquest esdeveniment pretenen revolucionar el panorama gastronòmic a Madrid. Un nou esdeveniment que fusiona el disseny i la gastronomia, la primera edició d’una sèrie d’esdeveniments que busquen interactuar amb el públic, la idea és transmetre la relació entre gastronomia i disseny (de producte, tèxtil, industrial, gràfic, packaging … ), la unió de dues disciplines a través de petits mossos en forma de tapes. Encara no hi ha programació fixada, ni el llistat de participants, però estaran presents cuiners amb estrella Michelin o joves promeses, productors artesans i contemporanis, restauradors clàssics o d’avantguarda, hi seran presents. I com en tot esdeveniment ben equipat, es realitzaran tallers, xerrades, demostracions de cuina en directe, etc. Un esdeveniment d’aquests d’obligada...

Read More
Street Food Fuengirola, un festival gastronòmic en camions de menjar.
Ago21

Street Food Fuengirola, un festival gastronòmic en camions de menjar.

Qui sap si per la necessitat d’estar a tot arreu, si per la velocitat amb la que avui es mou el globus terrestre o simplement es tracta de l’evolució natural d’un restaurant estàtic, el cas és que la cultura de carrer gourmet està de moda. I el proper cap de setmana, del 20 al 23 d’agost, tindrà la seva expressió en el Street Food Fuengirola, el primer Food Truck Garatge Meeting d’aquestes característiques a Andalusia. El singular festival culinari tindrà acollida al Castell de Sohail de Fuengirola i comptarà aproximadament amb una quinzena de propostes gastronòmiques, la major part d’hostalers locals. Un dels distintius de l’esdeveniment és que els camions participants són antics, pintats i remodelats de restaurants que s’han llançat al carrer o de futurs establiments que aprofiten per promocionar-se. Tres són les característiques principals del festival: gastronomia de qualitat, música en directe d’un DJ i diversos grups relacionats amb la música retro, i l’exposició de cotxes americans antics. A més, un espai lúdic infantil serà habilitat amb tallers de pintacares, contacontes, i gaudir de contínues performances d’acròbates, malabaristes, mags i mims. Amb aquesta sèrie d’esdeveniments que s’estan estenent al llarg i ample del país, el 2015 va sorgir Street Trucks amb unes instal·lacions de més de 5.000 m2 a Leganés (Madrid) i més de 80 vehicles en propietat adaptats per al desenvolupament de l’activitat de Street-Food. La major opció europea per al lloguer de vehicles d’aquestes característiques amb fins professionals. Retrocedint un segle en el temps, els orígens d’aquest fenomen es remunten a 1866, quan un ramader de Texas proveït d’un robust carro vell de l’exèrcit d’Estats Units amb prestatgeries i calaixos en el seu interioir, i proveït amb estris de cuina, aliments i subministraments mèdics es va disposar a la venda ambulant. El menjar consistia en fesols secs, cafè, farina de blat de moro, bacó embolicat en tela greixosa, carn de porc o vedella, seca o fumada, i altres productes alimentaris fàcils de conservar. El carro també estava equipat amb un canó d’aigua i un cabestrell per encendre la fusta i cuinar aliments. Els food trucks, o camions d’aliments d’avui en dia no són només camions ordinaris de venda ambulant de menjar ràpid. El camió de menjar ha anat transcendint àmpliament la seva classificació i ara es tracta d’un lloc respectable per als aspirants a xefs que vulguin llançar la seva carrera. Normalment, aquests camions executen una gamma de cuina ètnica i de fusió. Sovint se centra en plats limitats però creatius ia preus raonables que ofereixen als clients l’oportunitat d’experimentar el menjar que d’una altra manera. Mentre que un camió pot especialitzar-se en hamburgueses extravagants,...

Read More
Recepta: Croquetes de pernil ibèric
Mar15

Recepta: Croquetes de pernil ibèric

Ingredients Mantega Farina Llet Oli d’oliva Pernil Ibèric (o el que vulguis tirar-li) Ceba Sal Pebre Nou moscada Ou Pa ratllat Elaboració Es pica el pernil ibèric i la ceba a dauets petits. Posem una cullerada de mantega i una altra d’oli d’oliva en una paella. A foc lent, afegim també la ceba i esperem a que aquesta es posi daurada i la mantega es fongui. Després, hi afegim els trossos de pernil i remenem durant uns minuts. Afegim 3 cullerades soperes de farina, la sofregim durant uns minuts perquè després la massa no sàpiga. Remenant vam almenys 4 gots de llet, un polsim de pebre, sal i nou moscada. Seguir remenant fins que la massa s’enganxi en els laterals de la paella. Deixem que la massa es refredi. Si la fiquem a la nevera durant un dia, serà més fàcil fer les croquetes. Per donar-los forma, et pots ajudar d’una cullera. Passa primer per farina, després per l’ou i finalment pel pa ratllat. Fregir en oli molt calent. Ja tenim les nostres croquetes llistes per...

Read More
Real Time Analytics