Un país per assaborir. 15 plats de la gastronomia espanyola que has de provar
ag.15

Un país per assaborir. 15 plats de la gastronomia espanyola que has de provar

1. La truita de patates. Una recepta molt simple i típica de tot Espanya. Es comenta que prové de Navarra, però la veritat és que no se li pot atribuir un lloc concret i podràs gaudir-ne en qualsevol lloc. Amb o sense ceba és el seu principal variant, i molt pràctica per gaudir a qualsevol hora del dia.   2. El gaspatxo d’Andalusia Un altre dels fàcils i imprescindibles, aquesta sopa freda de tomàquet amb la que a molts guiris se’ls retorça la cara, però que a molts altres ens fa perdre el sentit, especialment en dies calorosos. A més del tomàquet, el cogombre, la ceba, l’oli d’oliva, all i pa, són els seus ingredients principals. Hi ha fins qui afegeix pebrot i últimament fins variant de síndria.   3. La paella valenciana Des de la seva aparició, milers han estat les seves variacions. Depenent de la regió, es cuinen fins amb cargols. I dins de cada regió, cada mestre té el seu llibret, però sempre hi ha un ingredient que no falta mai a la paella: l’arròs. Mixta, de verdures, carn o marisc, hi ha paella per a tots els gustos i colors.   4. Migas a Terol Les molles tenen com a ingredient base el pa. Consisteix en trossejar el pa i deixar-ho remullar durant algun temps, hi ha qui ho deixen tot un dia, amb una mica de sal. Després es fregeix amb oli i all, sense deixar de remoure perquè no s’enganxi a la paella. Se solen menjar acompanyades de xoriço rostit, sardines rostides, pebrots fregits o meló. L’important per a aquest plat és que sigui un pa amb bona escorça i la molla blanca i densa, gens dels que es consumeixen avui dia, que és pa congelat i enfornat.   5. Pop a la gallega És un plat tradicional de Galícia i bàsic en la seva gastronomia, elaborat amb pop cuit sencer (generalment en olles de coure), un plat festiu en general. En alguns pobles s’assigna un diumenge de cada mes per a les polperes, sobretot a la província d’Orense, i elles el cuinen al carrer per a la gent que vulgui degustar-lo.   6. A Catalunya, escudella i carn d’olla Un plat més contundent, se la pot considerar com a sopa amb carn a l’olla. L’escudella original inclou tres tipus de carn: porc, vedella i gallina, cuites en un brou de verdures. Es caracteritza especialment per usar en el bullit 1 pilota, una gran mandonguilla allargada que un cop cuita es talla a rodanxes per repartir-la, feta amb carn picada barrejada amb cansalada, ou batut, molla depan o pa ratllat, all i julivert, i que...

Read More
Va arribar l’època de la verema
set.15

Va arribar l’època de la verema

La collita del raïm, més coneguda com la verema, s’ha anticipat aquest any gràcies a un estiu calent i altres factors del clima. En general, aquest any la recol·lecta s’ha avançat uns deu dies. En altres àrees com la DO Vins de Madrid, ja han acabat la seva collita.   El moment en què es realitza la verema és essencial ja que el raïm ha d’estar en una condició inigualable o gairebé perfecta, en què hi ha d’haver un equilibri entre la relació percentual dels sucres i àcids, ja que aquests han d’assolir els nivells òptims per a aquelles raïms destinats per a taula. Si de raïm destinat a la producció de vi és del que parlem, depèn de les condicions climatològiques del lloc, ja que són diversos els factors que influeixen en decidir quan és realment el millor moment per recollir la collita. Dependran sempre de la zona producció; tipus de raïm, ja que no és el mateix una collita de raïm blanc o raïm negre (la primera madurés abans que la segund); i el tipus de vi: és completament diferent les condicions que ha de tenir un raïm per a un vi de tipus general a la forma en què ha de ser recol·lectada i, tractada per a l’elaboració d’un tipus de vi mes fi, varien les quantitats de sucres, les substàncies àcida, etc. La verema pot ser de tipus manual o mecànic. La manual és el tipus de collita més complicada, ja que és la utilitzada per a la realització de vins fins i escumosos d’alta qualitat, per la qual cosa, la recol·lecta és molt més complexa i s’ha de fer amb més preocupació, per a l’elecció de les millors raïm. La mecànica és menys costosa que la manual, i al que els alts costos de la manual i la manca de personal plenament qualificat han fet que sigui la més implementada per als vins menys...

Read More
Quins tipus de ganivets pernilers hi ha?
febr.10

Quins tipus de ganivets pernilers hi ha?

Sabies que el ganivet perniler té un paper fonamental en la qualitat del pernil? No hi ha millor menjar per a aquest Nadal que un bon pernil ibèric. Això pot ser que no et soni a xinès ja que és popularment conegut, però, sabies com utilitzar correctament els diferents ganivets pernilers que hi ha? Et faré una breu presentació: ganivet perniler tradicional, ganivet perniles amb alvèols i ganivet cuiner, i l’esmolet com a accesori. Si vols convertir-te en un expert tallador de pernil però no saps per on començar, et donarem uns petits consells perquè no vagis perdut quan comencis la peça. És important no començar la casa per la teulada i saber bé per a què utilitzar cada ganivet, i com utilitzar-lo. Continua llegint, perquè et fem una breu guia.     Tipus de ganivets pernilers   En primer lloc, tenim el ganivet perniler tradicional, és a dir, el ganivet perniler de tota la vida. Perquè aquest sigui de bona qualitat i que no tirem els nostres diners,el full ha de ser allargat i flexible, a més de estar feta d’acer inoxidable. Es important que siga així perquè puguem fer un tall fi i poder arribar a totes les parts del pernil possibles, i així gaudir al màxim el seu sabor i aroma.   En segon lloc, tenim el ganivet perniler amb alvèols. Per a entendre’ns, és com un ganivet perniler tradicional però compta amb uns petits “forats” perquè sigui més fàcil separar els talls. Si curtes pernils amb freqüència o et dediques a això de manera professional, aquest tipus de ganivet està fet per a tu.   En tercer lloc, tenim el ganivet cuiner. Aquest és bastant diferent als dos anteriors per les seves característiques i l’ús que té. A diferència dels dos anteriors, el full d’aquest ganivet és rígid i ample per poder treure bé l’escorça del pernil.   Complements per al teu ganivet perniler   Com a complement d’aquests ganivets, podem també comptar amb un esmolet per posar a punt els nostres ganivets abans de tallar el pernil. És important que tots els nostres ganivets estiguin en perfectes condicions perquè, en tallar el pernil  surti la millor tall possible i poder gaudir-la al màxim. Si no saps que ganivet escollir per tallar les teves futures o actuals peces de pernil o paleta, et recomanem provar el Ganivet Perniler Natura de marca...

Read More
Sardines en conserva i altres peixos: un breu recorregut
gen.26

Sardines en conserva i altres peixos: un breu recorregut

No sols a Espanya, les sardines i anxoves en conserva han sigut sempre molt apreciades. Proposo endinsar-se en la història de Sardinophilie o les sardines. En alguns ámbits, les sardines tenen mala reputació. Linguisticament, ho fem servir com a comparació quan es tracta de transport públic o quan cal descriure l’espai disponible a les platges de la costa Mediterrània. Qui no coneix la frase:  “Estabem com sardines en llauna“? En davant, t’expliquem més de les sardines i les seves curiositats.   Producció de sardines desde els seus inicis Per veure la part mes positiva de la llauna de sardines, anem a donar-te una explicació sobre aquest invent i els seus beneficis. La producció de sardines en llauna data de l’any 1810 i ha estat possible gràcies a l’iniciativa de Napoleó. Ell no va ser l’inventor, però va aportar una bona solució que va permetre conservar els aliments durant molt de temps, convertint-se en el seu promotor. En aquell temps no existia la petita clau per enrotllar la tapa així que simplement s’obria amb la baioneta.   A la fi del segle XIX, Bretanya va ser el líder en el mercat internacional de sardines en conserva i França tenia el monopoli de les conserves, però molt aviat Espanya i Portugal van seguir el seu exemple i la van desbancar. Si ens fixem en les actuals llaunes de sardines, està clar que no tenen res a veure amb el que eren abans ja que eren l’aliment dels pobres o de les clases socials més baixes.   Les sardines a l’actualitat Desde fa algún temps, algunes conserves de peix están considerades una delicadessa, almenys quan es tracta de sardines i anxoves de qualitat. Aço no s’aprecia enlloc com a Espanya. A Galícia, la captura comença al juny quan les sardines están al punt de maduresa i fermesa en el que conserve el seu gust de peix lleugerament agre. Els peixos són acuradament seleccionats a mà i escamats.   Cal no oblidar que la sardina és molt saludable, ja que cada llauna aporta àcids grassos Omega-3. Un cop oberta la llauna de sardines de qualitat, es pot servir directament desde la llauna o en torrades amb mantega i tomàca fresca.   Ara vé una molt bona notícia per als defensors de les sardines. Els científics de l’Institut Americà de Pesca de l’Administració de l’Oceà i l’Atmosfera durant anys han observat les sardines als oceans. Examinaven les condicions de captura a les xarxes d’arrossegament i realitzaven càlculs basats en les quantitats d’ous de peixos que es trobaben. El resultat d’aquestes investigacions arriba a una curiosa conclusió: “El desenvolupament natural de sardines no està en perill....

Read More
Des de quan mengem torrons al nadal?
des.06

Des de quan mengem torrons al nadal?

No hi ha aliment mes tradicional al Nadal que el torró. Ametllat, de xocolata, clàssic … i de molts tipus més. Encara que poc a poc s’està aconseguint que el torró es consumeixi durant tot l’any, com en gelats, sempre ha estat un referent nadalenc i les diferents festivitats que ho engloben. Com tantes coses de coneixem actualment, es creu que el torró té origen àrab i que va sorgir al voltant del segle XI. Però, alguna vegada us havíeu preguntat per què el consumim en Nadal, i des de quan? Els seus components són aliments que podríem consumir al llarg de l’any, però en canvi, el torró sols apareix a les nostres taules per Nadal. Per què? Queda’t si vols saber-ho. Hi ha diverses teories de perquè els torrons es consumeixen (o es solien consumir) al Nadal. En primer lloc, els ingredients que es solien utilitzar per confeccionar-ho eren molt costosos, pel que era molt car i es reservava per a consumir en ocasions especials. Encara que al principi el torró era un aliment sols per a aquells més adinerats, va acabar convertint-se en un substanciós menjar nadalenc. En segon lloc, altra de les teories que hi ha respecte al consum de torrons al Nadal és la següent: els agricultors no tenien feina durant els mesos més propers a Nadal i havien de guanyar-se la vida d’alguna manera. Coincidint que la temporada baixa dels agricultors es concentrava just abans de l’inici de l’hivern, es convertien en torroners de manera de temporal. Tot i que com ja hem dit, l’origen dels torrons data del segle XI, al nostre país va adquirir gran fama i popularitat al segle XV gràcies a la consolidació del cultiu de l’ametlla i el desenvolupament de l’apicultura. Això es va deure en part gràcies al clima de la península ibèrica, que va afavorir que es donessin els dos factors alhora. Ara que ja saps més sobre el producte estrella del Nadal, t’animem a que provis els nostres millors torrons. Si no et pots resistir a aquesta exquisidesa nadalenca, et recomanem provar els nostres torrons més clàssics de...

Read More
¿D’on ve el costum de la cistella de Nadal?
nov.17

¿D’on ve el costum de la cistella de Nadal?

Hi ha costums que conservem convençuts que són típiques d’aquesta terra i la cultura espanyola. Una tradició arrelada en aquestes dates és la d’obsequiar a clients, empleats o amics amb una cistella plena d’aliments i begudes. És la famosa i esperada “Cistella de Nadal”. Però aquí convé recalcar que la tradició de regalar una cistella amb aliments ja era coneguda a l’època romana. L’anomenaven sportula perquè venia en una cistella d’espart o de vímet. Amb el temps, la paraulasportulaes va convertir en sinònim de regal o recompensa.   Al desembre, existia una sportula molt important que coincidia amb Saturnalia, en honor de Déu Saturn i que es celebrava amb sacrificis i un banquet públic. Aquesta festa era molt apreciada pel poble i es festejava al llarg de diversos dies fins al 25 de desembre. Durant aquestes festes, les cases es decoraven amb plantes i s’encenien espelmes. Els romans feien regals als amics i familiars, intercanviant les sportulas amb oliva, llorer, figues seques i altres aliments. El naixement del Sol Invictus simbolitzava el final d’un període fosc i el començament del període de llum, coincidint amb el solstici d’hivern i l’inici dels dies més llargs. Aquestes celebracions estaven tan arrelades que l’església cristiana va tenir molts problemes per acabar amb aquestes festes. No va haber altra opció que substituir el naixement del deu romá Sol Invictus  per el naixement de Jesús de Natzaret. Algunes de les costums nombrades anteriorment han sigut adaptades a la celebració cristiana que avui es coneix com Dia de Nadal. Per tant, el Nadal es una assimilació per part de l’església de les costums paganes, donant a la figura de Jesucrist el mateix caracter simbólic de renaixement que al Sol. Igual que antany, avui també aquestes dades ens animen a oferir regals per mantenir i reforçar els llaços que hem creat.   Donar una cestella amb bons aliments es una practica mes antiga del que pot pareixer. Ha cambiat de reflectir les bones relacions de la classe alta, mitja i baixa en l’antiga Roma a ser plenament acceptat per la societat. Esperem que continue practicant-se. Tots sabem que la generositat premia.   Si tens l’intenció de regalar una cestella de Nadal a familiars, amics o clients,  aquí estén les nostres propostes....

Read More
Paté i foie gras: Diferències i similituds
nov.03

Paté i foie gras: Diferències i similituds

A nosaltres ens encanten els aperitius, i a vosaltres? Sortir a prendre uns vins amb unes bones torrades o muntats d’alguna cosa és un dels millors plaers per al teu paladar. Amb l’arribada de la tardor i les diferents celebracions que venen, unes torrades o uns aperitius són una bona manera de rebre els teus convidats. El paté i el foie gras són dues idees recurrents a l’hora de servir aperitius i plats en els teus menjars. Però segurament et preguntaràs … ¿Paté o foie gras? És possible que sàpigues les diferències que hi ha entre els dos a grans trets, però són dos productes que són grans desconeguts a molts nivells. Si vols saber més sobre per quin dels dos productes decantar a l’hora de confeccionar els teus aperitius i plats, queda’t i t’ho expliquem tot, tot i tot. D’una banda, tenim el foie-gras. Aquest producte es confecciona utilitzant el fetge d’oca o ànec que ha estat prèviament sobrealimentat per a que el fetge de l’animal es desenvolupi tot el possible. Per a la seva elaboració, el fetge no es barreja amb altres aliments. Es tracta sols amb calor per a una major higiene, netejant-ho bé. Aquest menjar tan típic francès conté el doble de ferro que el paté i té un alt contingut en vitamina A, així que també ajudará a pujar les nostres defenses. D’altra banda, tenim el paté. Aquest producte es confecciona barrejant diferents ingredients i tipus de carn perque és un derivat de carn de diferents animals. Aquest producte per corrent que sembli no se li denomina amb el terme correcte, que seria “pasta” o “paté de fetge”. Es confecciona amb barreja de carns, entre elles la de porc, també amb llet, farines, condiments i espècies. És ric en vitamina A, pel que és perfecte per als més petits de la casa. Per similars que semblin aquests dos menjars, hi ha grans diferències entre els dos. Sigui com sigui, els dos són perfectes per a qualsevol ocasió, a qualsevol època de l’any i per combinar amb qualsevol plat. Si vols provar el foie gras, aquí et recomanem aquest bloc de foie gras d’ànec natural de Más...

Read More
Salut: Coneixies els beneficis del manxego com a font de proteïnes?
oct.17

Salut: Coneixies els beneficis del manxego com a font de proteïnes?

El manxego és un dels millors formatges que es produeixen al nostre país, ja que està deliciós i és molt saludable. Si si, el que estàs llegint, el manxego és molt saludable pels seus valors nutricionals que contribueixen molt positivament al nostre organisme de moltes i molt diferents maneres. Però, sabies que el manxego té un alt contigut en proteínes? Es més, conté 38 g de proteïnes per cada 100 gr de formatge per ser més exactes. Ingerint una petita quantitat de formatge diària obtindrem la quantitat de proteïnes necessàries que s’han de consumir en un día. Per ser més exactes amb els beneficis d’aquest menjar, aquí t’anem a explicar alguns dels seus principals i més importants beneficis: 1-Contribueix al desenvolupament i la reparació muscular: Les proteïnes contribueixen a construir el teixit dels músculs i a reparar-los, així que es especialment recomanat per a esportistes. A més a més, també evita que disminuisca la massa muscular i que es debiliti, així que és especialment recomanat per a esportistes i per a gent que necessita guanyar pes de manera saludable. 2-Perfecte a qualsevol edat: El formatge és perfecte per a qualsevol etapa del nostre desenvolupament per la seva alta quantitat de nutrients. Centrant-nos en les proteïnes, es recomana menjar el formatge durant l’infància, l’adolescència i l’embaràs, ja que durant aquetses etapes hi ha un major consum d’aquest nutrient. A més a més, garanteix el creixement i combat la descalcificació òssia. 3-Intervé a les funcions fisiològiques vitals per sobreviure: Les proteïnes són molt importants per al nostre organisme ja que intervenen en algunes funcions vitals per a nosaltres com pot ser el transport d’oxigen, a més de donar-nos un xut extra d’energia. A més a més, contribueix a la creació d’aminoàcids essencials d’alt valor biològic que no pot produir el nostre organisme de manera autónoma. 4-Combat algunes patologies i dèficits del nostre organisme: L’ingesta d’aquest formatge tan ric en proteïnes ajuda a combatre algunes patologies com enemas, edemes, debilitat al sistema immunològic, entre d’altres. Les proteïnes són essencials per al nostre organisme, contribuint a la prevenció de diferents patologíes i dèficits al nostre organisme. El manxego és un dels millors menjars espanyols que tenim i queda demostrat que menjar ric no està ja renyit amb menjar sa. Si vols provar aquest menjar i començar a sentir els seus beneficis, et recomanem els millors formatges...

Read More
Real Time Analytics